Les properes llengües

Si pogués, m’agradaria aprendre totes les llengües del món. Seria el meu superpoder! Però per desgràcia no tinc ni el temps il·limitat ni un cervell il·limitat així que serà impossible per mi. En la vida tan curta, quines deuria escollir? Comencem amb les que ja puc parlar a qualsevol nivell.

Com ja he mencionat abans, els pares són de Hong Kong i parlen cantonès i anglès. Des de petit ells em parlaven en cantonès i això significa que és la meva “primera llengua”. Però després de començar l’escola en anglès, ara aquesta és la que parlo millor i és la meva “llengua materna”. També parlo francès i castellà, que he après a l’escola i a la universitat, i ara aprenc català.

He provat varies llengües durant la meva vida però amb aquestes no m’he quedat prou per dir que les “puc parlar”. Són: alemany, danès, grec, i serb. Un dia m’agradaria tornar-hi i donar-les la mateixa amor i temps que he donat als idiomes que sí que parlo.

Una cosa més: des de petit parlo amb els pares en cantonès, però mai havia après a llegir i escriure. Siguent una llengua xinesa, no hi ha cap alfabet i si no conec una paraula nova, no hi ha cap manera de saber com es pronuncia. Ara estic aprenent a llegir i escriure a poc a poc.

If I could, I’d love to learn all the languages of the world. It would be my superpower! But unfortunately I have neither unlimited time nor an unlimited brain so it will be impossible for me. In such a short life, which ones should I choose? Let’s start with the ones I can already speak at any level.

Like I mentioned earlier, my parents are from Hong Kong and they speak Cantonese and English. Since I was a baby they’ve spoken to me in Cantonese and that means that is my “first language”. But since starting school in English, this is now the one I speak the best and it is my “mother tongue”. I also speak French and Spanish, which I learned at school and in university, and now I’m learning Catalan.

I’ve tried out many languages throughout my life but I haven’t stayed with them long enough to say that I can “speak” them. These include: German, Danish, Greek, and Serbian. One day I’d like to come back to them and give them the same love and time that I’ve given to the languages that I do speak.

One last thing: since I was a child I have spoken to my parents in Cantonese, but I’ve never learnt to read or write. As a Chinese language, there is no alphabet and if I don’t know a new word, there’s no way to know how to pronounce it. I’m now learning to read and write bit by bit.